Dimecres, 8 d'agost
col.lecció de posters de la Fiat
( a propòsit de l'article de J.José. Millás Las magdalenas de la abuela
L'estiu....la magdalena que sempre ens espera
La primera vegada que vaig sentir a parlar de la magdalena de Proust va ser quan estudiava COU. Ens van llegir fragments de la seva obra, i, tot seguit, ens van explicar la teoria del temps aturat de Bergson ( o com es digui, que després ho miro). Em va agradar allò del temps que creiem mort però que (molt pillo ell) sempre estava allà a l'aguait, esperant pacient que qualsevol dels nostres sentits el despertés ( com una bella dorment dels contes) sempre que trobés el talismà màgic que el besés.
I aquest talismà, semblant a l'anell que va regalar Tristany a Isolda, i que ella va partir en dos trossets perquè sempre es poguessin reconèixer, pot prendre diferents formes, tot depèn del sentit corporal que hagi intervingut en el emmagatzenament dels nostres records:
El gust, que magdalenes, cafès, xocolata, licors ... ens retornarà les imatges del que hem estat i ens les faran reviure amb un polsim d'idealització ( i aquesta és la gràcia). La vista, que, com una càmera, haurà guardat les fotografies en sèpia d'un paisatge, un ombra o una cara i ens les retornarà en blanc i negre. El tacte cec, però guardià fidel de les textures que ens feien sentir-nos una màteria viva. I l'oïda mandrosa, que es desvetlla de tant en tant per reconeixer timbres i veus que creia oblidades.
Els estius són com una magdalena que sempre està al nostre abast. Un armari que obrim cada any i on trobem els talismans que s'adaptin millor a la nostra talla.
ahhhh, i tot això de franc.
bon estiu
mas
cromets5:45 a. m.
col.lecció de posters de la Fiat
( a propòsit de l'article de J.José. Millás Las magdalenas de la abuela
La primera vegada que vaig sentir a parlar de la magdalena de Proust va ser quan estudiava COU. Ens van llegir fragments de la seva obra, i, tot seguit, ens van explicar la teoria del temps aturat de Bergson ( o com es digui, que després ho miro). Em va agradar allò del temps que creiem mort però que (molt pillo ell) sempre estava allà a l'aguait, esperant pacient que qualsevol dels nostres sentits el despertés ( com una bella dorment dels contes) sempre que trobés el talismà màgic que el besés.
I aquest talismà, semblant a l'anell que va regalar Tristany a Isolda, i que ella va partir en dos trossets perquè sempre es poguessin reconèixer, pot prendre diferents formes, tot depèn del sentit corporal que hagi intervingut en el emmagatzenament dels nostres records:
El gust, que magdalenes, cafès, xocolata, licors ... ens retornarà les imatges del que hem estat i ens les faran reviure amb un polsim d'idealització ( i aquesta és la gràcia). La vista, que, com una càmera, haurà guardat les fotografies en sèpia d'un paisatge, un ombra o una cara i ens les retornarà en blanc i negre. El tacte cec, però guardià fidel de les textures que ens feien sentir-nos una màteria viva. I l'oïda mandrosa, que es desvetlla de tant en tant per reconeixer timbres i veus que creia oblidades.
Els estius són com una magdalena que sempre està al nostre abast. Un armari que obrim cada any i on trobem els talismans que s'adaptin millor a la nostra talla.
ahhhh, i tot això de franc.
bon estiu
mas