cromets #d'autors tastats

cromets
de color
de col.lecció
navegants
contacta
arxius
 
Dijous, 20 de febrer

La consciència del fum

Apunts sobre una conferència de Raffelle Pinto sobre La consciència de Zeno d'Italo Svevo. (Ettore Schmitz, Trieste, 1861- Treviso, 1928)

Italo Svevo El conferenciant ens va presentar l'autor amb algunes dades biogràfiques: que era de Trieste, de pare alemany i mare jueva;de formació alemanya i que parlava un dialecte triestí; amic de Joyce i de professió comerciant. Un escriptor poc reconegut en el seu temps i que escrivia més per a ell que per als altres.
Tot seguit va destacar l'ús que fa de la parodia i la ironia com a armes per expressar aquelles coses tan transcendentals a les quals a tots ens fa por enfrontar-nos ( com l'unica manera que té l'home modern de suportar la seva existència). Concretament diu Només ens podem enfrontar còmicament al món amb la paradoxa i el deliri com a defensa". "el subjecte modern només pot entendre el que fa còmicament".

El protagonista, una mena de paràsit burgès, va al metge amb la intenció de deixar de fumar. Allà s'adona que el seu malestar no ve del fum, sinó del sexe ( li agraden totes les dones). Per salvar-se, decideix casar-se amb la una de les filles d'un ric comerciant a qui admira. Totes 4 tenen un nom que comença per A. La primera que tria, la gran , li dona carbasses; la segona, també; total que li tocarà la tercera ( que li diu que sí). Bé la novel.la és la confessió de la seva vida per convèncer al metge de la seva malaltia.

Per acabar, Pintó ens va previsar l'idea de literatura d'Italo Calvino: la de "fer esborranys" diàriament: escriure tal com a un li surt, sense pressions de publicar res. Com un residu fòssil o vegetal, pur que sigui sentiment, estravagança, enyorança, dolor, percepcions... Oblidant-se de qualsevol pla o projecte, per trobar un lloc propi, que ha de ser examinat. Segons ell, fora de la ploma ( com a forma de coneixement) no hi ha salvació.
S'oposa al lloc comú (als tòpics de la literatura professional), per defensar aquest lloc propi que representa l'únic seriós que un pot arribar a dir ( també l'anomena : fons misteriós o allò que ens explica). i acaba dient: vull provar d'entendre'm per poder viure plenament, per ser autor de la meva pròpia vida.

(fragment del cap 3. "El fum". Ed. La Magrana. traducció: Carme Arenas i Elisabetta Sarmati)


Quan vaig comprendre que per si sol no arribaria a descobrir la nicotina de la meva sang, vaig voler-lo ajudar i li vaig insinuar que la meva indisposició podria ser atribuïble a la nicotina. Cansat, arronsà les espatlles:
- Moviments peristàltics... àcids...la nicotina no hi té res a veure!
Les aplicacions elèctriques foren setanta i encara continuarien si jo no hagués cregut que ja en tenia prou. Més que esperar-me miracles, corria a aquelles sessions amb l'esperança de convèncer el metge que em prohibís el fum. Qui sap com haurien anat les coses si aquesta prohibició hagués enfortit els meus bons propòsits!
I heus aquí la descripció de la meva malaltia tal i com la vaig fer al metge: No puc estudiar i les poques vegades que vaig a dormir d'hora, resto despert fins als primers repics de les campanes. I és per això que vacil.lo entre les lleis i la química perquè ambdues exigeixen una feina que comença a una hora fixa mentre que jo no sé mai a quina hora podré llevar-me.
- L'electricitat guareix qualsevol insomni- sentencià Esculapi, amb els ulls sempre dirigits al rellotge i no al pacient.
Vaig arribar a parlar amb ell com si hagués pogut entendre la psicoanàlisi que jo, tímidament, anticipava. Li vaig explicar el meu infortuni amb les dones. Amb una no en tenia prou i tampoc amb moltes. Les desitjava totes! Pel carrer el meu neguit era enorme: a mesura que passaven eren meves.
Les repassava amb insolència per la necessitat de sentir-me brutal. Les despullava amb el pensament i els deixava els botins, les abraçava i les deixava només quan estava ben segur de conèixer-les totes.
Sinceritat i alè malaguanyat! El doctor panteixava:
- Espero que les aplicacions elèctriques no el guareixin d'aquesta malaltia. No caldria sinó! Jo no tocaria més un Rumkorff si havia de témer-ne un efecte semblant.
M'explicà una anècdota que trobava boníssima. Un malalt que patia del mateix havia anat a veure un metge cèlebre perquè el guarís i el metge, que ho va aconseguir, hagué d'emigrar perquè si no, l'altre l'hauria pelat.
- La meva excitació no és la bona - cridava jo-.Ve del verí que encén les meves venes!
El doctor mormolava amb aflicció:
- No hi ha mai ningú content de la seva sort.
I fou per convèncer-lo que vaig fer allò que ell no volgué fer i vaig estudiar la meva malaltia tot recollint-ne els símptomes: La meva distracció.

Enllaços:
vida i obra
totes les seves novel.les online

cromets3:01 p. m.