Dimarts, 10 de juny
Gustave Flaubert: "Un cor senzill" (Tres contes)
Fragment
(...) Aquell dia li advingués una alegria: a l'hora de sopar, el negre de madame de Larsonnière es presentà portant el lloro dins de la gàbia, amb el bastó, la cadena i el cadenat: una nota de la baronessa anunciava a madame Aubain que, com el seu marit havia estat ascendit a prefecte, partien aquell vespre; li pregava que acceptés aquell ocell com a record i en testimoni del seu respecte.Feia temps que ocupava la imaginació de Félicité, perquè venia d'Amèrica, i aquesta paraula li recordava Víctor, de manera que preguntava coses al negre sobre l'animal. Un dia va dir:
- La meva senyora estaria encantada de tenir-lo!
El negre havia repetit la frase a la seva mestressa que, com que no podia endur-se'l, se'n desfeia d'aquesta manera.
Es deia Lulú. Tenia el cos verd, la punta de les ales roses, el front blau i el pit daurat.
Però tenia la molesta mania de mossegar el bastó, s'arrencava les plomes, escampava la porqueria, esquitxava l'aigua de la banyera; madame Aubain, que n'estava tipa, el donà per sempre a Félicité.
Ella començà a educar-lo: aviat va repetir: "Bon noi! Servidor! Senyor! Déu vos salve Maria!". Estava col·locat prop de la porta, i alguns s'estranyaven que no respongués al nom de Jacquot, perquè tots els lloros es diuen Jacquot. El comparaven a un gall dindi, a un tronc: allò eren punyalades per a Félicité"¡ Estranya obstinació de Lulú, que deixava de parlar així que el miraven!
Tanmateix, buscava companyia; perquè el diumenge, mentre les senyoretes Rochefeuille, monsieur d'Houppeville i els nous assidus, Onfroy l'apotecari, monsieur Varin i el capità Mathieu, feien la partida de les cartes, el lloro picava el vidre amb les ales, i s'agitava tan furiosament que era impossible entendre's.
La cara de Bourais li devia semblar molt còmica. Així que el veia, començava a riure, a riure amb totes les seves forces. Els esclats de la veu saltaven al pati, l'eco es repetia, els veïns sortien a la finestra, també reien; i perquè el lloro no el veiés, monsieur Bourais s'esmunyia al llarg de la paret, amagant el perfil amb el barret, arribava al riu, després entrava per la porta del jardí; i les mirades que llançava a l'ocell mancaven de tendresa.(...) pg 37-39
Gustave Flaubert. "Tres contes". Traducció Lluís Maria Todó. Editorial Destino. Col·lecció La Butxaca. Barcelona 2008
enllaços: Obres de Gustave Flaubert online en francès, Obres de Gustave Flaubert online/traducció a l'anglès, Madamme Bovary/Traducció al castellà, Julian Barnes/ Flaubert's Parrot