cromets #d'autors tastats

cromets
de color
de col.lecció
navegants
contacta
arxius
 


Dimecres, 16 de juliol

Bleak house (El Casalot), 1852-1853

Charles Dickens. Traducció al català de Xavier Pàmies


Bleak House Londres. El període de sessions de tardor està a punt d'acabar-se, i l'il·lustríssim canceller celebra audiència al Lincon's Inn Hall. Temps inclement de novembre. Als carrers hi ha tant fangueig com si les aigües s'haguessin acabat de retirar de la faç de la terra i no fos una cosa estranya poder trobar un megalosaure de quaranta peus de llarg trescant com un llangardaix gegantí Holborn Hill amunt. El fum davalla de les xemeneies i forma una boira pixanera fosca, amb volves de sutja tan grossa com grans volves de neu que s'haguessin posat de dol perquè el sol s'ha mort. Els gossos no es distingeixen del fanguissar; els cavalls, amb prou feines, perquè van esquitxats fins les antiparres. Els vianants, amb els paraigües oberts, topen els uns amb els altres, tots ells dominats per un malhumor comú, i perden l'equilibri a les cantonades, on desenes de milers de vianants més ja han relliscat i patinat d'ençà que s'ha fet de dia (si és que avui s'hi ha arribat a fer), afegint noves capes de fang a la capa de fang existent, que en aquests indrets s'aferra amb tencitat a la calçada i s'hi acumula amb interès compost.

Boira a tot arreu. Boira riu amunt, on sura enmig de verdes deveses i mitjanes; boira riu avall, on llisca, espessa, entre els embarcadors i la brutícia riberenca d'una gran (i sòrdida) ciutat. Boira als aiguamolls d'Essex, boira als serrats de Kent. Boira esmunyint-se a les cuines de les naus carboneres; boira planant per les drassanes i arrapant-se al cordam dels grans vaixells; boira caient damunt la borda de les gavarres i les barques. Boira als ulls i a la gola dels vells invàlids del Royal Naval Hospital de Greenwich, que respiren la seva asma vora la llar de foc del dormitori; boira al broc i a la cassoleta de la pipa de tarda del patró geniüt, tancat a la seva cabina; boira que fibla cruelment els dits de les mans i dels peus del grumet que tremola a coberta. Algun badoc abocat a les baranes dels ponts contempla un cel de boira baixa, tot ell envoltat de boira, com si anés amb globus i surés enmig de bromes.

Llum de gas traient el cap entre la boira aquí i allà, als carrers, tal com el pagès i el noi que llaura veuen el sol des dels camps xops quan el sol hi treu el cap. Quasi totes les botigues han encès dues hores abans de quan tocava, com sembla que els llums de gas, amb la seva resplendor macilenta i vacil·lant, sàpiguen molt bé. (pg 15-16)

Charles Dickens. Bleak House( El casalot), Ediciones Destino col·lecció l'àncora. Traducció: Xavier Pàmies. 1120 pg, 35€


Enllaços:
Charles Dickens, Bleak House text online, Wikipedia,
BBC

resenyes:
Bleak House, Dwell in Possibility , Icat fm
cromets7:16 a. m.