cromets #d'autors tastats

cromets
de color
de col.lecció
navegants
contacta
arxius
 


Diumenge, 9 de novembre


De coloms, places, aceres i voreresDe coloms, places, aceres i voreres

Mercè Rodoreda, Joan Sales. Cartes completes (1960-1983). A cura de Montserrat Casals


Cartes completes Ginebra, 10 juliol 1961

Sr. Joan Sales
Barcelona

Estimat amic:
Acabo de rebre la vostra carta i ja tinc el paquet fet del segon exemplar de la novel·la, exacte al que teniu: tots dos per a la censura. Us n'envio a més a més un tercer (primera versió) per si voleu enviar aquest a la censura i no quedar-vos sense cap exemplar mentre no us enviï el definitiu. Si és que aquesta primera versió val. Vós mateix.
En quant al títol deixem, doncs, La plaça del Diamant. No cal canviar res. Es prou important el que passa en aquesta plaça per a justificar el títol. Quan comença la novel.la, tota la vida de Colometa canvia a la plaça del Diamant. I al darrer capítol, quan Colometa torna a la plaça del Diamant, és perquè prengui consciència de la seva realitat, que és bona.
Encara tinc els meus dubtes, sobretot després de la vostra carta, de si deixo vorera o bé poso acera. Us he de dir que posar acera m'ha repugnat una mica. Sobretot perque jo no faig parlar Colometa com una noia de Gràcia. A més a més, ella no és de Gràcia, encara que jo no ho digui. Sóc jo que parlo i que faig el que vull amb la sintaxi i que dono un català natural i que de vegades faig embolicar Colometa quan explica com són les cases i que procuro tant com puc dir les coses d'una manera diferent de com es diuen. Si de vegades em serveixo d'un tòpic és per a fer riure o per a emocionar, no per manca de recursos. L'estil verbal de Colometa és molt més estudiat del que sembla. Refaig una manera de parlar per tal que les frases, si no els mots, tinguin una presència. La manera de parlar de Colometa no és una casualitat Dic tot això per a justificar els meus escrúpols. Encara en parlarem. I perdoneu-me el discurs.

Amb tot l'afecte
Mercè Rodoreda



Barcelona, 12 juliol 1961
Sra. Mercè Rodoreda

Estimada amiga:
Rebo la seva d'abans d'ahir i estic molt content que m'enviï aquestes còpies, que ens permetran sol. licitar amb temps el permís de censura.
Pel que fa als petits punts de lèxic, naturalment vostè és l'autora i per tant és vostè qui té la paraula. Jo em limitava a suggerir-li uns canvis, en definitiva insignificants. La novel·la no deixarà de ser magnífica perquè la Colometa digui «vorera» en comptes de «acera» (entre parèntesis «vorera» no es diu absolutament enlloc, i fins hi ha la sospita que no s'ha dit mai enlloc, en vista de la qual cosa diversos membres de la filològica de l'Institut van proposar a la darrera reunió admetre la paraula «acera»: li ho dic, per si tal vegada això li fa pensar si no és una mica fort fer la Colometa més acadèmica que els mateixos acadèmics!).
No calia que em digués que «l'estil verbal de la Colometa és més estudiat del que sembla» i que «la manera de parlar de la Colometa no és una casualitat». Crec haver-li dit a les anteriors, principalment la que li vaig escriure arran de la lectura. L'efecte extraordinari que em va fer aquest monòleg de la Colometa -i sé molt bé que coses així no s'obtenen sense un esforç tibant, sense una consciència molt lúcida del que un es proposa. Si li vaig suggerir aquells petits canvis de lèxic (limitats, si no recordo malament, a mitja dotzena de paraules) és precisament perquè em va semblar que era llàstima, per tan poca cosa, desmentir la perfecta naturalitat del personatge. Si com vostè diu molt bé, la Colometa fa el que vol amb la sintaxi -que és una part importantíssima de la gramàtica- ¿Per què té aquests escrúpols de lèxic -que n'és un aspecte insignificant?
però insisteixo que jo només em limito a suggerir: és vosè l'autora.
Jo ara me'n vaig a passar uns dies, no gaires, per les muntanyes. Confio que quan tornaré a aquest infern de Barcelona, ja trobaré les altres còpies que m'anuncia. Mentrestant la saluda amb tot afecte.

Joan Sales



Barcelona, 9 agost 1961
Sra. Mercè Rodoreda
Ginebra

Estimada amiga:
Vaig rebre oportunament les 2 còpies de La plaça del Diamant, que a hores d'ara ja són a Madrid, a «la oficina de inspección de libros» (que és així com es diu oficialment aquell antre).
Ara jo me n'aniré a passar uns dies a les muntanyes i en tornant li enviaré el contracte d'edició.
No recordo si en la meva anterior li deia que a la darrera reunió de la filològica en Francesc de Borja Moll va proposar la inclusió en el diccionari dels mots «acera» (= vorera, vora- via), «tonto», «cuidar» (= tenir cura) i altres paraules. Sembla que la majoria dels membres de la secció hi estaven d'acord, però que de moment no es fa res perquè en aquella casa hi ha el principi dels «acords per unanimitat» (principi bèstia, ja que resulta esterilitzant). La unanimitat en canvi es va produir per admetre una sèrie de dialectalismes valencians «corfa» = clofolla). Amb molta raó m'escriu precisament un valencià, en Joan Fuster: «Era molt més urgent admetre «acera» i «cuidar», que ho diem pertot, tant a València, com a Catalunya, com a Balears.»
Li ho dic per tenir-la al corrent de l'estat actual d'aquestes qüestions. Pensi que si «acera» i «cuidar» són trobats acceptables per alguns membres de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (equivalents dels acadèmics de França o Castella), amb quanta més raó devien semblar acceptables a la nostra estimadíssima Colometa, que no era acadèmica!
No obstant -ni cal dir-ho- vostè té l'última paraula. Amb tot afecte la saluda

Joan Sales

Mercè Rodoreda, Joan Sales Cartes completes (1960-1983). A cura de Montserrat Casals. Club editor, Barcelona. Novembre 1008 (1983 pg)

enllaços:
Mercè Rodoreda: la correspondència
Lletra OUC/Mercè Rodoreda, Mercè Rodoreda.
Lletra OUC/Joan Sales, Xarxa de mots: Joan Sales

Etiquetes de comentaris: ,

cromets10:41 a. m.