Dimarts, 3 de març
L'autobiografia de Charles Darwin(edició no censurada)
31 DE MAIG DE 1876Records sobre el desenvolupament de la meva i ment i del meu caràcter.
Quan un editor alemany em va escriure per demanar-me un relat del desenvolupament de la meva ment i el meu caràcter, amb una mica d'esbós d'autobiografia, vaig pensar que l'afer em divertiria, i podria potser interessar els meus fills o els fills dels meus fills. A mi m'hauria agradat molt llegir ni que fos una breu i senzilla descripcció com aquesta del pensament del meu avi escrita per ell mateix, el que va pensar i fer i com va treballar. He provat d'escriure una experiència sobre mi mateix, com si estigués mort en un altre món i repassés la meva vida. No m'ha costat, ja que està quasi acabada. No m'he posat pedres al fetge pel que fa a l'estil literari.
Vaig néixer a Shrewsbury, el 12 de febrer de 1809. He sentir dir al meu pare que creia que les persones amb ments poderoses tenen records que es remunten fins a períodes molt inicials de les seves vides. No és el meu cas, ja que el meu primer record només arriba a quan tenia poc més de quatre anys, quan vam anar prop d'Abergele a banyar-nos al mar, i retinc alguns esdeveniments i llocs d'aquell fet amb certa claredat. La meva mare va morir el juliol de 1817, quan jo tenia una mica més de vuit anys, i és estrany que amb prou feines pugui recordar alguna cosa més que el seu llit de mort, el seu vestit de vellut negre i la seva taula de cosir, de construcció curiosa. Crec que la meva desmemòria es deu, en part, a les meves germanes que, per causa de la seva gran aflicció, mai no van voler parlar-me d'ella ni esmentar el seu nom, i, en part també, al seu estat previ d'invalidesa. Per la primavera d'aquell mateix any vaig començar a anar a una escola diurna de Shrewsbury, on vaig romandre un any. Abans d'anar a l'escola em va educar la meva germana Caroline, però dubto que aquest pla funcionés. Van dir-me que era molt més lent aprenent que la meva germana Catherine, i crec que en molts aspectes vaig ser un noi entremaliat. caroline era amable en extrem, llesta i entusiasta; però ho va ser massa en mirar de millorar-me; recordo clarament, al cap te tants anys, que abans d'entrar en la cambra on ella era em preguntava a mi mateix:" Què em retreurà, ara?" i m'entossudia a no fer cas del que em pogués dir.
Quan vaig anar a l'escola, ja tenia ben desenvolupada la meva afecció per la història natural, i, sobretot, pel col·leccionisme. Mirava de saber el nom de les plantes i recollia tota mena de coses: petxines, segells de lacrar, encunys de franqueig, monedes i minerals. La passió del col·leccionisme, que duu els homes a esdevenir naturalistes sistemàtics, persones virtuoses o garrepes, era molt forta en mi, i clarament innata, ja que cap de les meves germanes ni el meu germà no en mostraven cap signe. (...)(pg 35-36)
Charles Darwin. Autobiografia. Edició no censurada. Traducció Jaume Terradas. Introducció Martí Dominguez . Universitat de València/ Mètode num 60. 2009. 150 pg.
Enllaços: Tota la seva obra en anglès, , Introducció. Martí Dominguez
Etiquetes de comentaris: Darwin